judici verbal judici El judici verbal: modificat per la llei 42/2015 sala audiencia sevilla 644x362 300x168

El judici verbal: modificat per la llei 42/2015

Fa tot just uns dies que va entrar en vigor la llei 42/2015 que reforma la llei d’enjudiciament civil en diversos aspectes, essent un dels principals la modificació del tràmit del judici verbal.

Fins a l’entrada en vigor d’aquesta nova reforma, el judici verbal es basava en els principis d’oralitat, concentració i celeritat. Era el procediment més senzill i ràpid de la jurisdicció de la jurisdicció civil, ja que el demandant presentava una demanda succinta, s’admetia a tràmit i per part del jutjat es dictava dia i hora per a la celebració del judici. Moltes eren les critiques a aquest procés basades en la minva de garanties per a l’exercici del dret de defensa per part del demandant, ja que la contestació a la demanda es realitzava en el mateix acte de judici I era en aquest moment quan la part actora tenia coneixement dels arguments de la part demanadada.

Així doncs, el judici declaratiu verbal queda configurat de la següent manera:

• S’iniciarà mitjançant una demanda ordinària (excepte que la quantia sigui inferior a 2.000 €), i sempre que la quantia a reclamar no sigui superior als 6.000 € o quan així ho determini la llei per raó de la matèria.

• Al contrari del que succeïa fins a l’entrada en vigor d’aquesta reforma en què la contestació a la demanda es realitzava de forma oral en el mateix acte del judici, la part demandada comptarà amb un termini de 10 dies des de la notificació de la demanda , per procedir a contestar per escrit. I cas de no fer-ho dins d’aquest termini, el demandat serà declarat en rebel·lia.

• La celebració de la vista serà potestativa, pel que pot succeir que no se celebri si cap de les parts es pronuncia a favor de la seva celebració. En cas que se celebri vista, aquesta té certes semblances amb l’audiència prèvia dels judicis ordinaris: en primer terme es comprovarà l’existència o no d’impediments processals, posteriorment es fixaran els fets controvertits i es proposarà la prova de forma oral, ia més aportar en aquest acte un escrit detallant la proposició de prova.

• En cas d’inadmissió de la prova proposada, la nova llei permet el recurs de reposició amb el seu consegüent formulació de protesta a efectes d’una possible apel·lació. (fins ara només s’admetia la protesta).

• Finalment, respecte al tràmit de conclusions, serà el mateix jutge el que determinarà si concedeix o no a les parts un torn perquè formulin les seves conclusions de manera oral.

Concloent: El que en origen la LEC 2000 va configurar com un iter processal presidit per l’oralitat i la immediatesa, amb la reforma operada s’han fet passos (audiència prèvia a part), que l’assimilen al judici ordinari en molts dels seus tràmits.

 

Susana Vicente Argüelles

Sòcia de Quatre Advocats