codi Penal codi penal Breu comentari sobre el Codi Penal 2015 14334518830 cb65613784 b  

Breu comentari sobre el Codi Penal 2015

El proper 1 de juliol entrarà en vigor el recentment aprovat Codi Penal de 2015 que implica no ja una reforma de l’actualment vigent, sinó que comporta un veritable cop d’estat legislatiu ja que implementa canvis intensos i extensos en la nostra legislació punitiva.

Com a punts essencials ens apareixen varis aspectes:

a) La presó permanent revisable (sense eufemismes: CADENA PERPÈTUA revisable), és una demostració de la baixa qualitat de la democràcia en l’Estat Espanyol, doncs malgrat persisteix i és vigent el principi constitucional de que la funció de la pena es la reinserció, aquest tipus de pena només te un caràcter merament punitiu, per no parlar de “venjança” pura i dura. Es fa difícil justificar la implantació d’aquests tipus de pena en una societat en que la criminalitat ha baixat un 15% segons acrediten les estadístiques oficials i on la taxa de criminalitat és de les més baixes del països de la Unió Europea.
Cal dir també, que la Presó Permanent Revisable va desaparèixer amb la Dictadura de Primo de Rivera (1928) desprès d’haver estat implementada en el Codi Penal de 1870. I és curiós que l’actual Codi Penal un termini màxim de compliment de penes de 40 anys; termini que ja supera la Presó Permanent Revisable que tenen alguns països de la UE, ja que aquests la revisen entre els 15 i 20 anys i en el Codi Penal 2015 és als 25 anys. I NO HI HA ENCARA CAP IMPUTAT QUE HAGI ESTAT CONDEMNAT A 40 ANYS DE COMPLIMENT CONTINUAT.

b) Desaparició del que fins ara coneixíem com a faltes que passen a denominar-se delictes lleus, agreujant les penes. No totes les conductes tipificades com a faltes passen a delictes lleus, ja que dos terços de les conductes tipificades abans com a faltes queden destipificadas en el nou codi penal, com ara els incompliments de règim de visites per part d’un dels progenitors.

c) Però el que fa també aquest nou codi punitiu (amb tantes i essencials modificacions es fa difícil parlar de “reforma”), es agreujar tant algunes penes com algunes conductes, sobretot en delictes contra la vida, la integritat física, i violència de gènere.

De fet, podem concloure que malgrat que l’exposició de motius de la reforma diu que aquesta “és una resposta a una demanda social”, sembla més que, en realitat, persegueixi satisfer a una part de la societat buscant un rèdit polític, havent el.ludit els informes del CGPJ i del Consejo Fiscal, ja que aquest organismes només van informar sobre la penúltima redacció del projecte i no sobre la redacció definitiva.

Si té cap consulta, no dubti en contactar-nos.

Jaume Ricart

Soci de Quatre Advocats